Mentre m'avorria esperant...

Somnis de lluna i mel
que em fan volar durant la nit
llarga, freda i obscura.
Després arriba el matí
i res ja no és el que era,
torna la monotonia, l'ensopiment,
l'ànima quebrantada que no vol
continuar ancorada al meu cos.
Cruel i trista vida.
Mentre la il·lusió als ulls de la gent
creix dia a dia,
la meua s'apaga com les espelmes
d'aquell dia plujós, que es van consumir
esperant que tornara la llum.

Em demanen que busque motivacions i ho intente. Buscar una motivació per viure, és molt trist, cert. No deuria ser sinó la mateixa vida un motiu per motivar-se? El temps passa, els dies, les hores, llargs segons que se'n van i no han de tornar. Mentrestant, jo em malgaste en banalitats. Mentre jo em dedique a fer altres coses, és la vida la que passa i se me'n va.

I no voldria jo anhelar els teus ulls,
i tampoc voldria somniar estar novament al teu llit.
No voldria esperar amb ansietat escoltar la teua veu
i viure un altre dia, que dic dia! aquelles hores que volaven
mentre tu i jo recorríem els carrers de València amb el vent
a la cara i l'esperança als ulls.

Coses que passen

Has arribat plenant buits, fotent patades als meus records,
has arribat de sobte i sense ser demanat, però amb una força
que tot ho empeny i que se m'enduu darrere.

Dos cossos en la nit freda. I una mirada de cel,
l'infern als meus ulls. L'alcohol ens corre per les
venes i encén el centre del nostre plaer.
Ens esguardem la mirada, intentant trobar-nos
l'ànima, però ens trobem dues boques,
dues llengües que es busquen, la teua saliva
i la meua i les teues mans fredes recorrent el
meu cos tebi i tremolós sabent allò que esdevindrà.