B/N

Les nits són llargues i el sentiment és intens,
el meu cap bull com una olla a pressió
els nervis consumeixen els meus dies
i tot es converteix en una inmesa espera.
No hi ha color en el meu dia
ni lluna que guarde les meues nits
solitaries i fredes, eternes, girant als llençols
sense trobar la postura ni agafar el son
i pensar, pensar i pensar...
no veig l'eixida, no trobe el valor,
on és la resposta?
Veig les meues imatges tenyides de blanc i negre
no hi ha color, no tinc color,
ho veig als meus somnis
però no et trobe a tu.
tan absent estàs, tan lluny, tan fugaç,
fugitiu durant el dia, t'esvaeixes durant la nit,
allargue els braços per a tocar-te
però ets volàtil com el fum del meu cigar,
cada vegada més lluny, menys intens,
fins a ser invisible, intangible.
Et busque i camine,
i veig uns ulls que no són els teus,
puge al cotxe i no estàs al seient del copilot tampoc,
a la ràdio la cançó de sempre i el meu somriure fugaç,
i et cante, cante a crits aturada en el semàfor,
tothom m'observa i se'n riuen
però tant em fa perquè no saben que et cante a tu,
et cante amb l'estòmac i intente sentir-te a prop,
però no et sent,
les cordes vocals em tremolen
i em puja un nus,
la veu se'm trenca i el nus puja
fins als meus ulls
i plore, però et seguixc cantant
amb la veu tremolosa
i les llàgrimes baixen pel meu coll,
el nus em puja al cap.
Pare en sec, escolte un clàxon de fons
cada vegada més intens,
és el paio del cotxe de darrere
que m'adelanta i em crida:
- "Xiqueta! En què collons estàs pensant?"
En tu, estic pensant en tu.