Instants de felicitat

"No m'agrada que m'enganyin
i menys enganyar-me a mi,
que resulta molt més fàcil."

És la una d la matinada i Toni se n'acaba d'anar del pis. Conecte l'ordinador i et veig allà "conectado". Em saludes i jo faig el mateix. Per les teues paraules puc deduir que avui tens un dia "tendre". m'incites, dius que necessites la meua companyia i m'expliques que moltes vegades penses en mi i ens imagines en la intimitat. Jo no sé si ho dius per fer-me la pamplina o ho dius sincerament. A les dues ja estàs a ma casa i tot flueix com sempre, ens acoblem perfectament, encaixem com dues peces d'un puzzle, és impossible que isca malament. Em beses, em llepes, m'acarones, em portes fins als límits del plaer, i jo a tu. Exhausts, apaguem la llum i ens adormim. Demà al matí ho recoradràs com un somni, però ja has despertat.

Què passarà?

"Jo canvio de pensar,
de sentir, d´una manera
transcendent, i ben sovint.
Imagino ls demència
com un canvi d'aquests meus,
sense un altre que el bandegi.
L'infeliç queda aturat.
Jo no sé per què no em passa.
El cervell deu ser capaç,
a partir d´allò que em resta,
de crear-me un nou estat,
-que hauria d´esverarme,
però m´abelleix com és-
L'actitud: veure què passa."

Rudiments de Saviesa de Miquel Bauçà.

Avui em desperte a mitja nit, em desperte i pense en tu. Com pot ser que a les 4 de la matinada estiga pensant en tu? Jo tampoc no tinc resposta. Avança el matí i no et puc treure de la meua ment, sent que t'estime més que mai. De sobte, a la biblioteca em trobe casualment amb en Joan. Tot l´estiu sense saber res d´ell i acaba assegut al meu davant, casualitats de la vida? No m'atrevesc a dir-te res, realment la nostra amistat va acabar penjant d´un fil, sense final, i ara en retrobem. Tu em dónes bones notícies i jo faig el mateix. Anirem junts a classe enguany, m'agrada veure´t sovint, però això no t'ho dic, ho pense dintre meu mentre em parles i em mires fixament amb els teus ulls d´una blavor impecable.
I tot allò que em resulta més curiós és que des de que he vist a en Joan, no he tornat a pensar en tu.

És sà penedir-se?

"Sempre trobareu una raó o altra -si la busqueu, naturalment- per penedir-vos de qualque cosa: fins i tot de la cosa més noble que mai hàgiu fet. Ara: penedint-vos-en, tampoc no aconseguireu res."

Penediment de Miquel Martí i Pol.

No em penedisc de res, podria dir. Mentida. Sí ho faig. Sovint m´he penedit de moltes coses. Tal vegada, arribarà un dia, miraré cap enrere i podré afirmar: -no em penedisc de res. Qui sap! tant de bo!

Què em passarà demà?

"I què em passarà demà?
Tornaré a tenir força,
una força que no sé
com serà, però hi confio,
per combatre tots els mals,
de fet, tota l'existència"

De Rudiments de Saviesa de Miquel Bauçà.

No sé què passarà demà, quin oratge farà, quines notícies seràn portada al diaris, amb qui em creuaré al llarg del dia...tot això no ho sé. Però tornaré a tenir força per enfrontar un nou dia, força per a ser jo, hi confio. O ara o mai.

La renaixença o el renaixement? qui sap...o cap de les dues...

Tot comença de nou i tot sembla estar al mateix lloc de sempre, el barri, la facultat, el pis, les companyes...El que canvia està dintre meu, una força que m'empeny a viure cada dia com si fós l'últim, desitge sentir que estic viva, desitge assaborir cada instant, cada segon, car no sabem si serà l'últim.
Vull plenar la meua vida d´il·lusió, de motivacions, per poder alçar-me del llit cada dia amb energies renovades.


Jo vull il·luminar el present
i no repetir errors del passat.
Un nou curs comença,
i comença, també, un nou "hi havia una vegada" ,
com continuarà?

COMENÇA UN NOU CURS. L' ÚLTIM.

"Tot consisteix en començar
pel principi.
O, si de cas,
haurem de sembrar records
cada anys"

Damià Huguet.

Començar de nou, reprendre les coses en el mateix punt on les vam deixar, és difícil, molt difícil, però en qualsevols cas, és sobretot necessari. Necessari per tantes coses...necessari per demostrar-me a mi mateixa que sóc capaç d´aconseguir allò que em propose. Fer-ho només per mi, m'ho dec.

És un neguit constant, pensar que m'he perdut a mi mateixa, que he perdut el nord...

Tot i això, sempre es pot començar de nou, pel principi i amb principis. Tenir clar quines són les meues prioritats, allò que necessite realment per poder recuperar la confiança en mi mateixa. Refer l´escala de valors.

Els objectius immediats són saber donar-li a cada cosa el valor que té realment i, fer només allò que m´aporte alguna cosa.

D'avui endavant, tot canvia, torne a començar, amb més força que mai, amb més ganes que mai.

Comence.