Què passarà?

"Jo canvio de pensar,
de sentir, d´una manera
transcendent, i ben sovint.
Imagino ls demència
com un canvi d'aquests meus,
sense un altre que el bandegi.
L'infeliç queda aturat.
Jo no sé per què no em passa.
El cervell deu ser capaç,
a partir d´allò que em resta,
de crear-me un nou estat,
-que hauria d´esverarme,
però m´abelleix com és-
L'actitud: veure què passa."

Rudiments de Saviesa de Miquel Bauçà.

Avui em desperte a mitja nit, em desperte i pense en tu. Com pot ser que a les 4 de la matinada estiga pensant en tu? Jo tampoc no tinc resposta. Avança el matí i no et puc treure de la meua ment, sent que t'estime més que mai. De sobte, a la biblioteca em trobe casualment amb en Joan. Tot l´estiu sense saber res d´ell i acaba assegut al meu davant, casualitats de la vida? No m'atrevesc a dir-te res, realment la nostra amistat va acabar penjant d´un fil, sense final, i ara en retrobem. Tu em dónes bones notícies i jo faig el mateix. Anirem junts a classe enguany, m'agrada veure´t sovint, però això no t'ho dic, ho pense dintre meu mentre em parles i em mires fixament amb els teus ulls d´una blavor impecable.
I tot allò que em resulta més curiós és que des de que he vist a en Joan, no he tornat a pensar en tu.