dijous, 20 de novembre del 2008

Actualitzar

Això és el que voldria fer, però actualitzar amb trellat. I és això últim el que no puc aconseguir. No sé què punyetes em passa però tinc la inspiració pel terra i no hi ha forma d'escriure res mínimament decent.
Diguem-li estrés, diguem-li falta de temps, poca concentració o que fa més d'un mes que no tinc sexe...no sé quin serà el motiu concret. Estic insuportablement melosa però al mateix temps poc comunicativa. Deu ser la regla que sempre ens torna boges una vegada al mes.
Jo voldria encetar una espècie de post setmanal el qual anomenaré "La frase tonta de la setmana". Tot açò ve perquè l'altre dia a l'autobús hi havia posada una cançó del grup La 5ª Estación, que s'anomena així. Em vaig quedar pensant una estona i, és ben cert que habitualment -ja siga perquè el cervell ens juga males passades o perquè serà cert allò de què l'alcohol i la marihuana es mengen les neurones- diem algunes frases sense pensar, que resulten estranyes, però que després sempre recordem.
Un dia estavem veient la pel·lícula Pretty Woman la meua companya de pis i jo. Hi ha una escena on estan la Julia Roberts i el Richard Gere a la banyera, amb l'escumeta del sabó, mentre es fan besos, carícies, etc; estàvem veient aquesta escena quan la meua companya digué: -"Això és lo típic que no ens passarà mai". Jo me la vaig mirar mentre processava la informació i immediatament vam esclatar les dos a riure, sense parar, allò que quan més ho intentes menys pots parar. T'agafa un mal de panxa horrorós i comencen a eixir-te llagrimetes a la cua dels ulls...De sobte vaig parar de riure, la vaig mirar seriosament i li diguí: -"de què collons ens riem si és lo més trist que he escoltat en ma vida?",
-"tens raó", -va contestar-. I ens quedàrem les dues en silenci, reflexionant dins nostra sobre aquella frase i com de cert era el que portava implícit.
Des d'eixe dia, resulta una frase bastant recurrent quan veiem una pel·lícula d'aquestes d'amor. Veritat que el que ocórre a les pel·lícules no passa a la vida real? Doncs això. Tornem a començar.