Somnis de lluna i mel
que em fan volar durant la nit
llarga, freda i obscura.
Després arriba el matí
i res ja no és el que era,
torna la monotonia, l'ensopiment,
l'ànima quebrantada que no vol
continuar ancorada al meu cos.
Cruel i trista vida.
Mentre la il·lusió als ulls de la gent
creix dia a dia,
la meua s'apaga com les espelmes
d'aquell dia plujós, que es van consumir
esperant que tornara la llum.
Em demanen que busque motivacions i ho intente. Buscar una motivació per viure, és molt trist, cert. No deuria ser sinó la mateixa vida un motiu per motivar-se? El temps passa, els dies, les hores, llargs segons que se'n van i no han de tornar. Mentrestant, jo em malgaste en banalitats. Mentre jo em dedique a fer altres coses, és la vida la que passa i se me'n va.
I no voldria jo anhelar els teus ulls,
i tampoc voldria somniar estar novament al teu llit.
No voldria esperar amb ansietat escoltar la teua veu
i viure un altre dia, que dic dia! aquelles hores que volaven
mentre tu i jo recorríem els carrers de València amb el vent
a la cara i l'esperança als ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Hola! Acabe de descobrir el teu blog, i m´agrada molt com escrius, però m´he decidit a escriure´t perque no estic d´acord amb que "buscar una motivació per viure siga trist". Jo pense que és un repte que pot ser apassionant. Molta gent no te tantes oportunitats. Nosaltres si. Valorem-les. Aprofitem-les. Estem vius, forts i ben preparats... açò està fet! :)
Bon any!
Ps. i també´he escrit perque em sent molt identificat amb el que contes...però jo no se expesar-ho hehhe
Hola Santi, gràcies pel teu comentari. Potser tingues raó, el més difícil és trobar les motivacions...
He fet una ulladeta al teu blog i també m'agrada molt!
Bon any per a tu també!
Hola. Jo també volia deixar un comentari encara que no tinc bloc personal.
No m'acaben d'agradar els textos de temàtica eròtica puix sembla que el sexe queda reduït a una qüestió de dos cossos rebregant-se. Ja sé que és el signe d'aquests temps, en què veiem sexe a totes hores i diuen que als instituts han d'haver-hi màquines de preservatius. On és el misteri i la discreció? Evidentment, cada u que visca aquestes coses com més li agrade. Potser jo sóc un antiquat i un carca per a alguns, però confesse que no m'acaba d'agradar la frivolitat en estos temes.
De moment això és tot. Fins ara.
Hola anònim, entenc el que em dius, però en aquest cas els textos de temàtica eròtica intenten explicar moments de sexe. Potser tinguen un toc de frivolitat perquè és el que es sent en eixos moments, no estem parlant de sexe entre dues persones que s'estimen, sinó entre dues persones que busquen satisfer una necessitat fisiològica.
El sexe amb amor és altra cosa, obviament.
En tot cas espere que la resta dels escrits t'hagen agradat una mica més.
Salutacions.
Sóc jo de nou (l'anònim). No voldria que sonara com un retret però tu penses que val la pena explicar eixes coses? Els instints ens acosten a l'animalitat i crec que no fem bé d'exaltar això perquè si nosaltres som humans és perquè som capaços de superar i de sublimar eixos comportaments. En fi, que no m'agrada la sordidesa que transmeten eixes lletres.
He llegit una miqueta més i està bé, però el títol del bloc no penses que és descoratjador. "L'amor no existeix"?
Això era tot.
Hola novament anònim. No sé si paga la pena contar eixes coses, és simplement el que em naix en el moment d'escriure. No estic gens d'acord amb tu, com a animals que som pense que és normal que deixem eixir la nostra part més bàsica, és com un alliberament. Et pot semblar sòrdid, però no m'agradaria passar la vida reprimint-me per demostrar que sóc un animal racional.
La vida és curta i jo vull aprofitar-la al màxim. Hi han moments per a tot, per a l'amor, per a l'eufòria, per a oblidar-se de la resta del món i fer el que ens vinga en gana, per a ser racionals, responsables, etc.
Pel que fa al títol del blog, he de dir-te que si llegeixes bé les entrades et donaràs compte que no ho pense jo realment això.
Diguem-ne que el blog és un intent d'esbrinar si eixa afirmació és certa.
Salut.
Hola! Voldria comentar el primer paràgraf (respecte dels altres dos podríem coincidir), quan parles que hem de deixar eixir la nostra part més bàsica. Jo pense que depén: cada u quan es deixa anar li ix fer una cosa diferent i, per tant, hauríem de valorar si fent-ho eixim guanyant. Jo crec que l'autenticitat està sobrevalorada i que molta gent, en nom de mostrar-se tal com raja, acaba oferint una versió degradada. Evidentment, hi han persones i persones, però aquesta manca de respecte per les formes, pel ritual, acaba acostant-nos a les bestioles.
Lògicament no parle de tu, que no sé ni qui ets (algun lector es pot pensar que m'aprofite de l'anonimat per despatxar-me a gust amb una persona coneguda) sinó en general. Que hi ha moments per a tot? Clar! Però hi han coses que no cal mostrar-les, per molt reals que siguen.
D'acord anònim, és la teua opinió i la respecte. De tota manera, no pense que els escrits arriben al punt de ser degradants ni que mostren cap comportament de bestioles. Simplement intentava mostrar un sentiment d'exitació, lamente si no ho he aconseguit.
Gràcies per les teues opinions i Bon Any!
De res, Elizabeth. Un plaer haver raonat amb tu. Bon any.
Hola Elizabeth. Sóc jo, l'anònim que escrivia per Nadal en este post. He tornat a entrar en el teu bloc i m'ha sorprés vore que no hi ha cap novetat. Ja no tens res més a escriure? Potser vaig ser una mica dur quan expressava el que pensava i de fet no crec que hages deixat d'escriure per això sinó per raons de més pes.
Bona nit!
Pense que tens molta bona traça per a escriure. Si et ve de gust continua.... No m'ho he llegit tot, però a mi, contràriament al que diu l'usuari anòmim (i això que també sóc un antiquat) crec que quan parles de sexe no és en absolut una cosa "bruta o dolenta" sinò molt ben encaixada i expressada. A més trobe "collonut" que una dona parle obertament de plaer i sexe.
Salutacions cordials
Hola Rafa, gràcies per llegir-me. La veritat que per a gustos colors. Jo intente escriure de manera més o menys explícita i ser natural en la mesura que em siga possible, hi haurà gent que li agrade i altra que no. Jo escric per a mi, i si després algú em llig i li agrada, doncs jo la més feliç del món.
Gràcies novament.
Publica un comentari a l'entrada