Hui t'he vist després de tant de temps...En el supermercat de cançoneta apegalosa. No ho esperava, sincerament, pensava que aniríes perdut per altres racons del món...casat i amb fills potser...i de mestre d'Educació Física en algun col·legi de la zona. Però no, t'he vist al mateix lloc que fa uns anys, quan em perseguíes amb la mirada entre els passadissos de la cervesa i el dels productes de neteja, mentre ma mare em pegava colzades i em deia: - "Eixe xic no t'ha oblidat, encara te vol..."
Han passat molts anys i en el fons sempre he desitjat que em vingueres a buscar amb nocturnitat i alevosia, com aquella nit d'agost, ebri de qui sap què, amb la nostra cançò al cotxe a tot volum i cridant desesperat que m'estimaves. Mon pare amenaçant amb agafar l'escopeta i la meua germana amb samarreta i bragues, assomada al carrer i cridant-me: - "Eixe és Toni, és Toni!"
Mai ningú va fer per mi tantes bogeríes, ningú em va estimar tant i ningú m'ha fet tant de mal com tu. Però hui t'he vist, igual que abans, amb eixe somriure que em va governar la vida tants anys i eixos ulls d'un blau verdós tan intens que si em tornaren a mirar seria incapaç de dir que NO.
dilluns, 28 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
90 segons
Diuen que la gratitud és el gran secret de la vida, estar agraïts pel que tenim, per tot allò que la vida ens ofereix cada dia, cada hora i a cada minut. Estaríem equivocats si pensàrem que tenint tot allò que desitgem seríem més feliços, ja que tot el que tenim és un regal que ens ha estat otorgat i hem d'agrair-ho.
Fent una ullada a aquests últims anys i veient tot el que he tingut i tinc al meu voltant, em done compte que he sigut realment una persona privilegiada, ja que tot el que he viscut m'ha ajudat a ser més rica interiorment, i parle tant de les coses bones com de les dolentes. Per tot açò vull escriure en 90 segons les coses per les quals vull donar les gràcies:
L'amor.
La família.
Els amics.
La pluja.
El café amb llet.
El cotxe.
La Vitamina C.
La música.
El xocolate.
La puntualitat.
Totes les persones que he estimat.
Els meus professors.
El sexe.
La crema hidratant.
Les veles.
L'estufa i la manta.
La cervesa.
La coca-cola.
El riu Xúquer.
El facebook.
La lluna plena.
La risa.
El Crackòvia.
La marihuana.
El menjar ràpid.
La poesia.
Els meus nebots.
Els homes...
La salut.
La mare natura.
Els massatges.
El ioga.
El menjar italià.
El meu gos.
València.
Els diumenges al sofà.
La roba neta.
La posta de sol.
L'aigua.
Vicent Andrés Estellés.
La calma.
Passejar.
El meu llit.
Els bolígrafs.
Cantar.
Els besos.
La màgia.
El sext sentit.
Jason Mraz.
La gent autèntica.
Els somnis.
Almeria.
El menjar de ma mare.
La bellesa.
L'univers infinit.
Les llibreries.
El poder de canviar.
Continuar respirant.
L'alegria.
I sobretot, la VIDA.
Done gràcies per estar viva.
Esta és la meua llista. I la teua?
Fent una ullada a aquests últims anys i veient tot el que he tingut i tinc al meu voltant, em done compte que he sigut realment una persona privilegiada, ja que tot el que he viscut m'ha ajudat a ser més rica interiorment, i parle tant de les coses bones com de les dolentes. Per tot açò vull escriure en 90 segons les coses per les quals vull donar les gràcies:
L'amor.
La família.
Els amics.
La pluja.
El café amb llet.
El cotxe.
La Vitamina C.
La música.
El xocolate.
La puntualitat.
Totes les persones que he estimat.
Els meus professors.
El sexe.
La crema hidratant.
Les veles.
L'estufa i la manta.
La cervesa.
La coca-cola.
El riu Xúquer.
El facebook.
La lluna plena.
La risa.
El Crackòvia.
La marihuana.
El menjar ràpid.
La poesia.
Els meus nebots.
Els homes...
La salut.
La mare natura.
Els massatges.
El ioga.
El menjar italià.
El meu gos.
València.
Els diumenges al sofà.
La roba neta.
La posta de sol.
L'aigua.
Vicent Andrés Estellés.
La calma.
Passejar.
El meu llit.
Els bolígrafs.
Cantar.
Els besos.
La màgia.
El sext sentit.
Jason Mraz.
La gent autèntica.
Els somnis.
Almeria.
El menjar de ma mare.
La bellesa.
L'univers infinit.
Les llibreries.
El poder de canviar.
Continuar respirant.
L'alegria.
I sobretot, la VIDA.
Done gràcies per estar viva.
Esta és la meua llista. I la teua?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
