Hui t'he vist després de tant de temps...En el supermercat de cançoneta apegalosa. No ho esperava, sincerament, pensava que aniríes perdut per altres racons del món...casat i amb fills potser...i de mestre d'Educació Física en algun col·legi de la zona. Però no, t'he vist al mateix lloc que fa uns anys, quan em perseguíes amb la mirada entre els passadissos de la cervesa i el dels productes de neteja, mentre ma mare em pegava colzades i em deia: - "Eixe xic no t'ha oblidat, encara te vol..."
Han passat molts anys i en el fons sempre he desitjat que em vingueres a buscar amb nocturnitat i alevosia, com aquella nit d'agost, ebri de qui sap què, amb la nostra cançò al cotxe a tot volum i cridant desesperat que m'estimaves. Mon pare amenaçant amb agafar l'escopeta i la meua germana amb samarreta i bragues, assomada al carrer i cridant-me: - "Eixe és Toni, és Toni!"
Mai ningú va fer per mi tantes bogeríes, ningú em va estimar tant i ningú m'ha fet tant de mal com tu. Però hui t'he vist, igual que abans, amb eixe somriure que em va governar la vida tants anys i eixos ulls d'un blau verdós tan intens que si em tornaren a mirar seria incapaç de dir que NO.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada