M'agrada observar a la gent quan vaig al parc a llegir. Són les cinc de la vesprada, fa solet, la gespa on estic asseguda és d'un color verd intens i la terra està freda, humida, per les últimes plogudes probablement. M'agrada el contacte amb la natura.

Hi ha una dona que passeja el gos, un home de mitjana edat amb roba esportiva que fa footing i una parella jove amb la filla d'uns quatre anys que juga a amuntegar pedres de tots els tamanys i formes.

M'agrada deixar volar la imaginació i pensar quines històries amagaran cadascun d'ells. La dona baixa a passejar al gos sempre a la mateixa hora perquè sap que l'home que fa footing la mira dissimuladament des de fa un parell se setmanes. Tots el dies abans de baixar, la dona pensa què li dirà alguna cosa, qualsevol comentari intrascendent sobre l'oratge o l'absència de pipi-cans al parc. Creu que no és casat, s'ha fixat que no porta anell, ella se'l lleva dissimuladament tots els dies en baixar. Així van passant els dies, mai aconsegueix omplir-se de coratge per dir-li alguna cosa però no perd l'esperança de què algun dia siga ell qui trenque el gel.

La parella jove amb la filla no són casats, ni falta que els fa, ells s'estimen i no necessiten cap document oficial per acreditar el seu amor. Van haver de lluitar contra l'opinió de la família d'ell quan ella es va quedar embarassada amb dèsset anys. Ells però, van decidir continuar endavant amb l'embaràs, amb un parell de collons. Ara viuen en un pis de lloguer, ell treballa de cambrer a jornada completa, ella porta a la filla a l'escola pels matins i després torna a casa per a feinejar un poc i estudiar per a les oposicions a l'Administració que està preparant. A la vesprada quan abaixen junts al parc amb la filla, gaudeixen del millor moment del dia, la xiqueta va i ve mentre juga i sa mare li dóna el berenar a mulladetes. Ells s'agafen de la mà, es miren tendrament la filla, com un regal inesperat però que els ompli de felicitat i és el motiu pel qual tots els matins s'aixequen amb ganes del llit.

Comença a fer frescor, em pose la xaqueta mentre pense en les meues coses. Quan alce el cap tinc a la xiqueta al davant amb el braç estirat, em regala una pedra, l'agafe i li dóne les gràcies mentre ella somriu i deixa veure les seues dentetes menudes i blanques.