Allunya't de mi i fes-ho prompte
abans de què t'enganye,
el teu cel es fa gris
i jo camine davall de la tempesta.
Allunya't ja de mi,
escapa, no has de veure'm.
Entén que encara que et demane que te'n vages,
no et vull perdre.
La llum ja no és suficient,
no vulgues caminar per damunt del dolor descalç.
Un àngel et cuida,
i va posar als meus llavis la veritat
per tal de mostrar-te la sortida.
Allunya't de mi, amor
jo sé que encara estàs a temps,
no sóc qui parec, en realitat,
perdona'm per no ser qui tu creïes,
no vaig caure del cel.
Si no vols escoltar les meues paraules
i decideixes correr el risc,
voràs que sóc realment bona
en enganyar i fer sofrir
qui més estime.
Allunya't de mi, amor
doncs tu ja saps que no et mereixc,
voldria arrepentir-me, tornar enrere
i no dir-te açò,
però la llum ja no és suficient.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada