Altre amor

Açò ho vaig escriure quan tenia 17 anys per al meu angelet, el meu nebot que acabava de nàixer i que me l'estime moltíssim. Per a tu, Pau.



Arribes al món i jo fa temps que t'espere.
T'espere impacient, amb la il•lusió malaltissa
de qualsevol primera vegada.
Quan et tinc davant dels ulls, vull agafar-te,
besar-te, però sé que no és el moment.
Et veig cada dia, i cada dia em sobta de nou
el mateix sentiment que em va envair el primer dia
que et vaig conèixer aquell vint-i-set de setembre de 2001.
Tu ets el primer, i t'he estimat més que a cap altre,
eixe és el premi, el premi de ser el primer.
Sé, que algun dia, més tard o més d'hora,
arribará algú a qui estimaré amb tot el meu cor,
fins i tot l´estimaré més que a tu mateix,
però fins que arribe eixe dia, tu ets el primer,
qui governa el meu cor,
per qui no dubtaria en donar la vida pròpia,
la sang o el fetge.... no hi ha res que no donaria per tu,
per veure el teu somriure càlid, sincer i ple de joia,
cada dia de la meua vida.
Arribes al món i jo fa temps que t'espere,
i ara que et tinc, no et deixaré anar...