Només sé que no sé res

El cap de setmana vaig anar al cinema a veure l'última pel·licula de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona. Pel·lícula que recomane veure en versió original. Es tracta d'un triangle amorós un poc enrevesat. Dues amigues americanes van a Barcelona a passar l'estiu i allí coneixen un pintor que les portarà de cap a les dues, però la cosa no acaba ahí, s'embolica més quan apareix la ex-dona del pintor que sembla no estar massa bé del perol.
La pel·lícula va estar molt bé i la vaig veure tranquil·lament a la sessió de la una de la matinada. Cap al final, el narrador qui conta la història va dir una frase que m'és molt familiar i que jo he dit moltíssimes vegades: "només sé el que no vull". Quantes vegades l'he pronunciada del tot convençuda que això era un gran pas endavant...però la sensació amb la que vaig eixir del cinema era ben diferent. Em vaig donar compte que eixa frase realment no significa ben bé quasi res. És molt fàcil saber què no vols en la teua vida, la qüestió és saber allò que vols.
Vaig arribar a casa pensativa, em vaig posar dins del llit i vaig ser incapaç d'adormir-me, no parava de donar-li voltes. Una hora i mitja després em vaig donar per vençuda, i finalment em vaig adormir després de masturbar-me una bona estona.
Envege a les persones que tenen clar què és allò que esperen de la vida i de la resta de gent amb qui la comparteixen, jo de moment, l'única cosa que puc dir, és que sé el que no vull. I tornem al principi.