Camals mullats (i calcetins, peus, cames i el cony també mullat)

Digueu-me boja o penseu el que vulgueu, són les dues i mitja de la nit d'un dimarts (bé, ja dimecres) i bon dia i estic ací davant de l'ordinador, podria afirmar que estic borratxa i no m'equivocaria, però vull pensar que no és així. I què voleu que us diga, doncs que m'abellia eixir, airejar la ment i oblidar-me per unes hores de tot. I la veritat ho he aconseguit. Un concert de rock, cervesa i més cervesa, amb la casualitat que li he caigut bé al xic de la barra i m'ha convidat un parell de vegades i, obviament, no es pot dir que no quan et conviden, queda lleig. Uns holandesos s'han acostat i han començat a parlar-nos, perimer en anglés i, vaja tu! quina sorpresa! un d'ells parlava valencià, portava cinc anys ací, ha sigut una grata sorpresa realment. A la fi, he tornat cap a casa després de fer tenca en totes les bases d'aigua del carrer i mullar-me fins a les celles...Així que aquestes són les conseqüències: teclege i he de mirar i remirar el que he escrit perquè em menge les lletres, estic sola al mejador de ma casa, un silenci sepulcral i plou al carrer. La gent ja dorm i jo mentrestant espere a què em baixe l'alcohol i poder dormir decentment.

No em tracteu com una persona irresponsable, ja que no ho sóc. Simplement són necessitats vitals. M'he alçat a les 7 del matí i he currat tot el dia, amunt i avall, pendent dels alumnes, de les seues necessitats, de portar les classes ben preparades per tal que no tinguen cap problema...i, jo què? jo on he estat durant tot el dia? senzillament, no he estat. M'he dedicat als demés, a preocupar-me per la resta, amics, companys, familiars, alumnes, etc.
Arriba un moment, en què ja no pots més, necessites instants per poder gaudir, ser tu mateix sense estar pendent de ningú. I això és el que he fet. I no em penedisc. Ha sigut una gran nit, sense res d'especial però molt satisfactòria.

I no tinc res més a dir. Aquest és un altre post d'aquells que omplin buits, d'aquells que sobren, que no són necessaris. Però què més dóna. Ací el teniu per a qui em vulga llegir perdent cinc minuts del seu temps, aquest temps tan preuat en els nostres dies, i que jo ara el perdré masturbant-me per a després dormir com un angelet. Bona nit.