Hi havia alguna cosa que no em deixava tranquil·la hui. No he sabut què era durant tot el matí, li he donat moltes voltes i mira, que no, no sabria esbrinar què era...mentre estava dinant m'he tornat a posar a meditar per veure si aconseguia trobar-li sentit a allò que em passava, en un moment he recolzat el cap a la mà esquerra i immediatament ho he vist clar. Necessitava tallar-me els cabells ja! No sé si a vosaltres us passa, però jo quan em dóne compte que he de tallar-me els cabells, ho he de fer immediatament. He eixit escopetada de la facultat directe a la perruqueria de la cantonada, resant per a què em digueren que sí em podien agafar i...ufff sí! Allò ha sigut la glòria! Mentre la xica m'ensabonava el cap quasi m'he adormit, quin gustet...està molt però que molt bé això dels massatges al cap.
La xica m'ha preguntat com volia tallar-me'l i jo li he dit que tallara tant com volguera. I això mateix ha fet, quan m'he donat compte, ben bé m'havia deixat amb quatre pèls (exagere un poc, ho sé), m'he mirat a l'espill i he optat per mirar a l'infinit per no veure com estava quedant l'asunt.
Quan he arribat a casa, he inspirat i expirat durant un minut abans de mirar-me a l'espill. Finalment, quan m'he decidit i he mirat, he pensat allò de "terra traga'm". Quina desfeta! Quin desastre! Conclusions: estic completament horrible, molt i molt lletja...
Bé, espere que em cresca prompte, encara que ningú em lleva la vergonya d'eixir els propers dies al carrer amb aquest new look. Xica, que de vegades lo fashion no ens queda bé a totes...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Gràcies per comentar al meu blog!
No pateixis, a mi també em van tallar una vegada més del compte, em vaig enfadar... i al final em va acabar agradant! Els canvis de pentinat costa acostumar-se... vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada