Adéu per sempre

D'un amor que em persegueix ja vuit anys.

No vull pensar en metes llunyanes,
no vull esperar allò inesperat,
innabastable, no vull crear il·lusions subjectives
recobertes de dolça luxúria,
no desitge malgastar el temps
amb banalitats que destorben els sentits de la realitat.

No necessite recordar els teus ulls per poder sobreviure,
no m'és imprescindible la teua veu
als matins buits de tot sentiment d'eufòria,
matins que em deixen esgotada,
matins que no voldria que existiren,
matins morts per la melangia més profunda i més amarga,
agonitze als matins i no puc fer res per evitar-ho.

No vull viure de l'alé del teu record,
no desitge portar-te a la sang dia i nit,
sang efervescent, negra pel dolor, somorta,
sang que ja no és sang, sang aigualida,
invadida pels moments que em vas donar,
sang que corre pel meu cos però no és bombejada pel meu cor,
es troba parada, m'aclapara i la sent bategar dins les venes,
però no és sang calenta, és sang freda que em destorba.

M'envaeix un estat d'inèrcia
que em porta pels carrers plens de gent,
però buits de sentiment.
No et necessite,
no vull que habites la meua ment,
enterboleixes els meus pensaments,
deixa'm imaginar un món sense tu,
deixa ja l'habitació recòndita dels meus pensaments
esgotats d'intentar l'oblit i no aconseguir-lo.

No m'aclapares, deixa'm viure i poder sortir a veure el sol,
deixa'm escoltar els ocells al matí i gaudir
del relliscar de l'aigua freda dels matins a la dutxa,
deixa'm poder disfrutar les petites coses
que es necessiten per viure, per respirar, deixa'm ser lliure.

M'has posseït, m'has captivat, has fet de mi una joguina,
un titella amb el que pots jugar només amb la ment,
et demane la meua llibertat, et demane la vida,
abandona el meu cor, el meu cos,
simplement no et vull amb mi.