Et vaig tindre de nou als meus braços. Sóc una estúpida, ho sé i ho reconec. Vaig tornar a casa sola, la meua companya de pis es quedà al bar prenent la última. Jo no podia més, estava cansada i borratxa. Vaig conectar l´ordinador i et vaig trobar de nou. Va ser pensat i fet. Jo estava calenta i et vaig incitar, la teua resposta fou immediata: "Ara vaig". Em posí baix la dutxa -feia olor a alcohol i tabac- i l´aigua em va fer reviscolar un poc. Em vaig posar el pijama i als cinc minuts vas arribar.
Estaves més guapo, si cap, que de costum. Vingueres cap a mi, m'agafares i em vas besar, casi em vaig derretir en eixe moment. I tornarem a ser, ens vam fondre novament, dos cossos que es converteixen en un...no sé explicar per què sempre que estic amb tu tinc aquesta sensació.
Però tu no m'estimes, em vas mirar i digueres:
- no em demanes que em quede a dormir.
- jo no et demane res-, vaig contestar.
L'amor no existeix? o jo estic tornant-me boja? Alguna vegada algú us ha dit una cosa, i sabíeu que n'estava pensant una altra?
Sóc una estúpida, ell està jugant amb mi. Pareixerà una bajanada, però preferisc tenir-lo així, que no tenir-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No vos conec. Però crec que no està jugant. Simplement vol sexe i tu també, encara que tal vegada tu voldries quelcom més. No sé.
Ell no t'enganya. Per què penses que te pot enganyar?
L'amor és una paraula que li pots donar distints continguts. Jo més que d'amor parle de 'compensacions'.
Volem allò que ens compensa. Em compensa, la vull. Em compensa molt, la vull molt.
Les compensacions poden ser molt diverses. Això cadascú sap allò que li 'compensa'...
Et llig els escrits i em recordes moltíssim a la història d'una persona que conec, siga com siga, escrius molt bé. Enhorabona i ja t'aniré llegint.
Contestant al comentari de Victor, tens raó, ell vol sexe i jo necessite alguna cosa més perquè la cosa ja s´allarga en el temps. I allò que dius de les "compensacions", per una banda em compensa però per altra no. Temps al temps.
I jordi, hitòries com aquestes hi han mil. Gràcies per llegir-me.
Publica un comentari a l'entrada