Hui és un dia d'eixos tristos, no només perquè plou i els carrers estan grisos. És un dia trist al meu interior. La culpa la té en part la menstruació, mític revolucionador d'hormones, és un fet provat. Només (i espere que seguisca així) plore una vegada al mes i, sempre concretament quan estic en "eixos dies". Doncs hui m'ha passat això, em sent dèbil, més sensible que de costum, tot m'irrita i m'afecta moltíssim, només tinc ganes de posar-me al llit i tapar-me cap i tot.
És divendres, són les onze de la nit, estic sola a casa, avorrida i amargada, amb 25 anys a les costelles, sense vida social, ningú no em telefona ni em parla pel messenger (això sí que és trist, eh?). I jo em pregunte, sóc jo l'única en aquesta situació? perquè si és així...ufff, preocupant. Però bé, pensant-ho millor, necessitava un dia d'aquestos, estar sol amb ú mateix mai va malament.
Com va dir no sé qui :"aburrirse en el momento adequado és signo de intel·ligencia". Deixeu que m'ho crega perfavor.
"Huyes, huyes, huyes a otro lugar,
otra percepción de la vida te ayudará.
Otra percepción de la vida demuestra
que nada és verdad, otra percepción
de la vida, te ayuda a pensar.
Huyes, huyes, quieres tranquilidad,
que te dejen pasar un rato en soledad,
que te dejen pensar un rato porque
sientes gran malestar. Escuchando un disco
barato en soledad".
Fragment de Huyes de Skalariak.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ànims! tot el món tenim èpoques més o menys bones, ja vindran temps millors.
El text es llig molt millor amb el nou aspecte del blog, gràcies en nom dels lectors que pensen com jo
Gràcies per comentar Jordi.
Sí, ja em vaig adonar que era un poc dificultós per a llegir amb l'altre format així que ho he canviat, espere que us agrade.
Publica un comentari a l'entrada